"LOCUS OPERANDI" de TONI ALBÀ

Un músic arriba a l'escenari on s'ha de dur a terme el concert. Però la resta de l'orquestra, cinquanta músics i el cor de seixanta-tres veus, no ha arribat. Mentres espera l'arribada de l'orquestra mira de guanyar temps entretenint els espectadors i els diu que fins no fa gaire era IMITADOR però que degut a "certs problemes", actualment te prohibit imitar. I que per aquest motiu ha decidit dedicar-se a la seva vocació secreta: la música d'ÒPERA. Una vocació que portava amagada es de la seva joventut, és a dir fa dos dies. Vol allunyar-se de l'estressant món de la TELE i les imitacions començant des de zero, amb l'esperança que molt aviat pugui entrar per la porta gran del Gran Teatre del Liceu i així, més endevant, poder començar les gires internacionals pels grans teatres d'òpera arreu del món. La Scala de Millà, la Fenice de Venècia o l'Òpera de Paris l'esperen amb els braços oberts. N'està segur... Mentres xerra amb el públic acabarà confessant que durant la seva carrera d'imitador, ha conegut gent molt important i aprofita l'ocasió per explicar anècdotes, situacions i secrets de la vida privada dels imitats...